Amateur ve d’amor

Hi ha un actor en sector musical al qual no s’hi presta l’atenció necessària. Aquest és l’amateur. En una societat com la nostra on la música ha esdevingut una activitat cada vegada més professionalitzada, hem oblidat aquells que fan música només pel gaudi, ja sigui interpretant-la a casa o en grups més o menys organitzats. Deixant de banda la magnífica tasca del món coral català, és ridícul que encara a dia d’avui no es potencïi la interpretació no professional de la música clàssica, que no aparegui en les nostres programacions, mitjans de comunicació, en les nostres produccions discogràfiques… 

Hem relacionat tant la pràctica musical amb el professionalisme que molts pares han de remarcar sistemàticament als professors de música que els seus fills “no s’hi volen dedicar”. Intenteu fer un càlcul aproximat del nombre d’estudiants de música que han aconseguit algun tipus de titulació dels nostres conservatoris en els darrers 30 anys i compareu-lo amb el nombre de músics catalans que omplen les programacions dels nostres teatres i auditoris. Molts d’ells potser van plantejar “dedicar-s’hi” en algun moment de la seva formació, hores i hores d’estudi que ara no reverteixen musicalment a la societat. Potser perquè no troben projectes estimulants, capaços de deixar la mandra enrere i posar-se de nou a tocar. És clar que les eines que dona la pràctica precisa d’un instrument poden ser molt valuoses, i que anar a escoltar un concert és una de les millors activitats culturals i d’oci que es poden fer. Però també és cert que mai arribaran a la potència que dona la interpretació personal de la música. 

No hi ha cap estudi encara on s’hagi analitzat el gruix d’aquest col·lectiu a Catalunya, ni tampoc la seva capacitat d’incidència en el mercat cultural, però els puc assegurar que hi ha membres del Consort Pere Serra que estan més “al dia” de l’actualitat musical del país i per descomptat van a més concerts que un servidor.

El Consort Pere Serra va néixer amb la voluntat d’oferir un punt de trobada als amants de les flautes de bec, un espai on poder fer música i compartir experiències al voltant d’aquest instrument. Aquest projecte musical va iniciar-se l’1 de desembre de 2012 i des d’aleshores és una orquestra de flautes de bec oberta a tothom, a totes les edats, on no importa el grau d’experiència que un tingui amb l’instrument sinó les ganes de tocar-lo en grup. Tots els seus músics són amateurs, són, doncs, amants de la música. Des d’un punt de vista personal no puc dir res més que és un orgull poder dirigir aquest conjunt, que gaudeixo tant o més que ells dels assajos i els concerts, i que envejo la relació lúdica i festiva que tenen amb l’instrument que em va fer músic i mestre. Que per molts anys duri aquest conjunt, que sàpiga evolucionar i adaptar-se als nous temps, esperant que no perdi l’essència de seguir sent un punt de trobada pels amants d’aquest meravellós instrument de vent amb bisell i vuit forats.

 

Eloi Fuguet
Director del Consort Pere Serra